El dia 19 de juny vam anar a la Torre de la Petita seguint la ruta carlina.
La Torre de la Petita va ser una torre de vigilància molt important durant la primera guerra carlina, ja que des d'aquest punt es tenia controlat el camí nord que portava a la Cerdanya i França.
dimarts, 19 de juny del 2012
diumenge, 27 de maig del 2012
LA RIERA DE METGE I LA RUTA DELS MOLINS
Amb la Dolors Santandreu hem anat a veure la Riera de Metge i la ruta dels Molins de Berga.
El divendres dia 25 de maig vam fer una sortida amb la Dolors Santandreu per tal de veure la riera de Metge i seguir la ruta dels Molins.
Primer vam pujar fins a la font Negre a on vam esmorzar i jugar una mica al parc, després vam veure la riera de Metge. Poc a poc vam anar baixant i al Pas de l’Estret, la Dolors, ens va ensenyar una fotografia de com era al 1900 i veure les diferències de com és ara.
Vam arribar a l’Hostal del Guiu on ens va explicar que era allà on començava l’aprofitament de la riera de Metge amb l’antic Molí Bofarull, avui Hostal del Guiu, i el Molí del guix i ciment que avui resta enrunat i cobert de matoll i arbres.
Tot baixant ens va explicar on era el Garrigà, Cal Quico, Cal Patata, també vam veure la casa en la què antigament havia hagut El Molí de l’Alon, Cal Sr. Andreu Ros, Cal Corneta, El Molí del Brillant i El Molí de la Gratella, aquí vam veure tres usos de l’aigua: l’aprofitament de la seva força per fer anar el molí, la font per tal d’agafar l’aigua per beure i el safareig per rentar la roba.
Per finalitzar el nostre recorregut vam anar a veure el Molí de la Sal.
El divendres dia 25 de maig vam fer una sortida amb la Dolors Santandreu per tal de veure la riera de Metge i seguir la ruta dels Molins.
Primer vam pujar fins a la font Negre a on vam esmorzar i jugar una mica al parc, després vam veure la riera de Metge. Poc a poc vam anar baixant i al Pas de l’Estret, la Dolors, ens va ensenyar una fotografia de com era al 1900 i veure les diferències de com és ara.
Vam arribar a l’Hostal del Guiu on ens va explicar que era allà on començava l’aprofitament de la riera de Metge amb l’antic Molí Bofarull, avui Hostal del Guiu, i el Molí del guix i ciment que avui resta enrunat i cobert de matoll i arbres.
Tot baixant ens va explicar on era el Garrigà, Cal Quico, Cal Patata, també vam veure la casa en la què antigament havia hagut El Molí de l’Alon, Cal Sr. Andreu Ros, Cal Corneta, El Molí del Brillant i El Molí de la Gratella, aquí vam veure tres usos de l’aigua: l’aprofitament de la seva força per fer anar el molí, la font per tal d’agafar l’aigua per beure i el safareig per rentar la roba.
Per finalitzar el nostre recorregut vam anar a veure el Molí de la Sal.
diumenge, 18 de març del 2012
LA IMPORTÀNCIA DE L'AIGUA
La senyora Rosa Serra, que és historiadora, va venir el divendres dia 16 de març a l'escola per tal d'explicar-nos la importància que l'aigua va tenir en el desenvolupament industrial de la nostra ciutat.
Ens va dir que fa 200 anys, l'any 1812, a Berga un grup de persones amb moltes ganes de treballar van començar a fer una roba molt especial i que es va posar de moda, era el "COTÓ". Però per fer tot això calien màquines especials. Berga era molt petita i no hi havia electricitat. Per fer moure aquestes màquines feia falta una font d’energia i la van trobar en l’aigua.
La Rosa ens va explicar que a Berga van trobar aquesta aigua en una riera molt petita que passa per la ciutat, (entrant pel nord de la ciutat) és la “riera de Metge”. Al costat dels rierols que alimentaven la riera de Metge van començar a construir-se fàbriques i moltes cases, però aleshores va començar a faltar l’aigua.
Un senyor molt espavilat , Marcel•lí Boixader, va anar a buscar l’aigua del riu Llobregat, així que va construir el Canal (21 km), comença a Guardiola de Berguedà i acaba a la Colònia Rosal (es va inaugurar el 1890). El Canal porta l’aigua dintre de Berga.
El 1972 ja hi havia molta gent i va començar a faltar l’aigua un altre cop, així que van decidir fer una obra molt gran, “el Pantà de la Baells”, que a més d’abastir el Berguedà també abasteix Barcelona.
Ens va dir que fa 200 anys, l'any 1812, a Berga un grup de persones amb moltes ganes de treballar van començar a fer una roba molt especial i que es va posar de moda, era el "COTÓ". Però per fer tot això calien màquines especials. Berga era molt petita i no hi havia electricitat. Per fer moure aquestes màquines feia falta una font d’energia i la van trobar en l’aigua.
La Rosa ens va explicar que a Berga van trobar aquesta aigua en una riera molt petita que passa per la ciutat, (entrant pel nord de la ciutat) és la “riera de Metge”. Al costat dels rierols que alimentaven la riera de Metge van començar a construir-se fàbriques i moltes cases, però aleshores va començar a faltar l’aigua.
Un senyor molt espavilat , Marcel•lí Boixader, va anar a buscar l’aigua del riu Llobregat, així que va construir el Canal (21 km), comença a Guardiola de Berguedà i acaba a la Colònia Rosal (es va inaugurar el 1890). El Canal porta l’aigua dintre de Berga.
El 1972 ja hi havia molta gent i va començar a faltar l’aigua un altre cop, així que van decidir fer una obra molt gran, “el Pantà de la Baells”, que a més d’abastir el Berguedà també abasteix Barcelona.
dilluns, 27 de febrer del 2012
ENS VISITA EL SENYOR XAVIER PEDRALS
El divendres 24 de febrer el senyor Xavier Pedrals va venir a la nostra escola a explicar-nos moltes coses de la vida dels bandolers i dels seus inicis. Va ser una xerrada molt interessant i vam aprendre moltes coses.
diumenge, 26 de febrer del 2012
EL BANDOLERISME AL BERGUEDÀ
El divendres dia 24 de febrer va venir a l'escola el senyor Xavier Pedrals i ens va explicar moltes coses dels bandolers. Ens va explicar perquè va començar a haver-hi a Catalunya, com vivien i com morien molts d'ells, i sobretot ens va explicar el bandolerisme a la nostra comarca i els bandolers més coneguts.
dijous, 9 de febrer del 2012
LES GUERRES CARLINES A BERGA
El dimarts 7 de febrer va venir a l’escola el senyor Toni Gol a explicar-nos la importància de les guerres carlines per Berga.
Les guerres carlistes van tenir lloc durant el segle XIX. Ens va explicar que en aquella època hi havia dues maneres diferents de veure les coses i que això va portar a un enfrontament. Cal tenir en compte que en aquella època el 80% de la població era analfabeta.
Els carlins eren defensors de la tradició i dels seus valors inherents (Déu, Pàtria, Furs, Rei). Eren partidaris del rei Carles Maria Isidre. El seu uniforme era jaqueta blava i gorra vermella.
Els lliberals eren partidaris del rei Ferran VII (germà de Carles Mª Isidre) eren partidaris de la modernitat.
Les guerres carlines es van concentrar principalment en dos punts de la Península Ibèrica, El País Basc i Catalunya. A Catalunya el carlisme es va donar més a terres de l’interior: El Berguedà, el Solsonès, L’Anoia i el Ripollès.
Van haver 3 guerres carlines:
La primera guerra carlina (1833-1840) també coneguda com la guerra del 7 anys. Va ser la més important. Berga va ser la capital dels carlins i el seu quarter general va ser l’actual Tosca, al passeig de la Pau. Va ser una guerra de conquesta.
La segona guerra carlina (1846-1849)també nomenada la guerra dels matiners. Va ser una guerra de guerrilles per la manca d’efectius.
La tercera guerra carlina (1872-1876)en aquesta guerra es va destruir moltes fortificacions.
Els carlins van perdre les tres guerres. Alguns carlins van acabar sent bandolers.
Per carnestoltes a Berga, a la Plaça de Sant Pere es fa la guerra de la farina que representa la lluita entre carlins i lliberals.
Les guerres carlistes van tenir lloc durant el segle XIX. Ens va explicar que en aquella època hi havia dues maneres diferents de veure les coses i que això va portar a un enfrontament. Cal tenir en compte que en aquella època el 80% de la població era analfabeta.
Els carlins eren defensors de la tradició i dels seus valors inherents (Déu, Pàtria, Furs, Rei). Eren partidaris del rei Carles Maria Isidre. El seu uniforme era jaqueta blava i gorra vermella.
Els lliberals eren partidaris del rei Ferran VII (germà de Carles Mª Isidre) eren partidaris de la modernitat.
Les guerres carlines es van concentrar principalment en dos punts de la Península Ibèrica, El País Basc i Catalunya. A Catalunya el carlisme es va donar més a terres de l’interior: El Berguedà, el Solsonès, L’Anoia i el Ripollès.
Van haver 3 guerres carlines:
La primera guerra carlina (1833-1840) també coneguda com la guerra del 7 anys. Va ser la més important. Berga va ser la capital dels carlins i el seu quarter general va ser l’actual Tosca, al passeig de la Pau. Va ser una guerra de conquesta.
La segona guerra carlina (1846-1849)també nomenada la guerra dels matiners. Va ser una guerra de guerrilles per la manca d’efectius.
La tercera guerra carlina (1872-1876)en aquesta guerra es va destruir moltes fortificacions.
Els carlins van perdre les tres guerres. Alguns carlins van acabar sent bandolers.
Per carnestoltes a Berga, a la Plaça de Sant Pere es fa la guerra de la farina que representa la lluita entre carlins i lliberals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)