LES GUERRES CARLINES A BERGA

El dimarts 7 de febrer va venir a l’escola el senyor Toni Gol a explicar-nos la importància de les guerres carlines per Berga.
Les guerres carlistes van tenir lloc durant el segle XIX. Ens va explicar que en aquella època hi havia dues maneres diferents de veure les coses i que això va portar a un enfrontament. Cal tenir en compte que en aquella època el 80% de la població era analfabeta.
Els carlins eren defensors de la tradició i dels seus valors inherents (Déu, Pàtria, Furs, Rei). Eren partidaris del rei Carles Maria Isidre. El seu uniforme era jaqueta blava i gorra vermella.
Els lliberals eren partidaris del rei Ferran VII (germà de Carles Mª Isidre) eren partidaris de la modernitat.
Les guerres carlines es van concentrar principalment en dos punts de la Península Ibèrica, El País Basc i Catalunya. A Catalunya el carlisme es va donar més a terres de l’interior: El Berguedà, el Solsonès, L’Anoia i el Ripollès.
Van haver 3 guerres carlines:
La primera guerra carlina (1833-1840) també coneguda com la guerra del 7 anys. Va ser la més important. Berga va ser la capital dels carlins i el seu quarter general va ser l’actual Tosca, al passeig de la Pau. Va ser una guerra de conquesta.
La segona guerra carlina (1846-1849)també nomenada la guerra dels matiners. Va ser una guerra de guerrilles per la manca d’efectius.
La tercera guerra carlina (1872-1876)en aquesta guerra es va destruir moltes fortificacions.
Els carlins van perdre les tres guerres. Alguns carlins van acabar sent bandolers.
Per carnestoltes a Berga, a la Plaça de Sant Pere es fa la guerra de la farina que representa la lluita entre carlins i lliberals.